S'HA CREAT LA COMISSIÓ DEL BICENTENARI DE LA INDEPENDÈNCIA
Comissió Argentino Catalana d’Homenatge 1810 MAIG 2010
al Bicentenari de la Independència de la República Argentina, en la imatge, els representants de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, del Centro Argentino de Catalunya, del Casal Argenti de El Vendrell, del Casal Argenti de Salou y del Casal Argenti a Barcelona, posant desprès de la signatura de l’acta de constitució.

DECLARACIÓ

El 25 de maig de 2010 se celebrarà el Bicentenari de la independència de la República Argentina. La lluita del poble argentí per expulsar la corona espanyola del seu territori i esdevenir una república independent va començar amb la Revolució de Maig de 1810, quan la població de Buenos Aires es revoltà i destituí el virrei del Riu de la Plata. S’iniciava un procés que culminaria amb la declaració d’independència pel Congrés de Tucumán, el 9 de juliol de 1816.

La presència i la participació dels catalans en la independència argentina i en la formació de la república va ser destacadíssima, fins i tot abans de la Revolució de Maig. Aquesta participació la trobem en la base dels lligams històrics entre Catalunya i Argentina.

A dia d’avui, a les portes del Bicentenari del naixement de la República Argentina, el govern i diverses organitzacions cíviques i socials preparen tot un seguit de celebracions i activitats per a commemorar l’efemèride. Com totes les celebracions històriques, el Bicentenari no només servirà per recuperar la memòria històrica d’aquells fets, sinó que serà, també, una magnífica ocasió per reflexionar sobre el present de la nació argentina.

Conscients de la transcendent contribució al coneixement mutu entre comunitats que ofereixen aquesta mena de commemoracions i de la importància que aquest coneixement té de cara a la creació d’un marc de convivència integrador, les entitats promotores d’aquesta declaració, la Coordinadora d’Entitats Argentines a Catalunya i la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya han resolt, en les seves respectives assemblees, la creació de la Comissió Argentino Catalana d’Homenatge a la Independència de la República Argentina.

La Comissió tindrà una estructura a Catalunya i una altra a l’Argentina per tal de facilitar la participació en els actes del Bicentenari d’entitats catalanes i argentines tant en un país com en l’altre. També estarà oberta a totes aquelles entitats i persones que, a títol individual, estiguin interessades a participar en aquest homenatge.

Sense oblidar les activitats d’intercanvi i de difusió cultural, la celebració que promourem del Bicentenari tindrà, com a eix vertebrador, l’homenatge a les persones que van fer possible el naixement de la República Argentina i, especialment, la recuperació de la memòria històrica de la participació catalana en la lluita que va derrotar la corona espanyola i va dur a la consecució de la independència.

La celebració del Bicentenari conjuminarà tota mena d’activitats commemoratives, culturals i lúdiques amb l’objectiu d’assolir una participació tan àmplia i oberta com sigui possible. La voluntat de la Comissió és que, mitjançant el descobriment de la història comuna, la celebració del Bicentenari serveixi a les comunitats argentines de Catalunya i a les comunitats catalanes de l’Argentina d’eina activa i eficaç de coneixement, d’integració i de solidaritat.

Barcelona/Buenos Aires, 22 de gener de 2008

ALGUNS EXEMPLES DE LA PARTICIPACIÓ CATALANA
EN LA INDEPENDÈNCIA I LA FORMACIÓ
DE LA REPÚBLICA ARGENTINA


Joan Larreu ( Mataró 1782-1847)
Establert al riu de la Plata des de 1800. Vocal de la Primera Junta, va fer grans contribucions econòmiques per a l’èxit de la Revolució. President de les sessions de 3 dies. Va establir l’extinció dels títols nobiliaris, la prohibició de les tortures i va firmar la creació de l’himne nacional. Ministre del Tresor. Va participar en la creació de la flota naval argentina, fins i tot amb el seu capital personal.

Domènec Matheu (Barcelona 1765-1831)
Establert a Buenos Aires des de 1793. Va lluitar contra els anglesos en els intents d’invasió del Riu de la Plata. Vocal de la Primera Junta, va substituir Saavedra com a president. Com Larrea, va ajudar financerament el primer govern argentí. Director de la fàbrica d’armes i d’uniformes militars.

Família Alsina
Joan Alsina arriba a Buenos Aires el 1782. Participa en la defensa de Buenos Aires durant l’intent d’invasió anglesa dins el cos de Voluntaris Urbans de Catalunya i morí en combat. Impulsà la creació de l’Escola Nàutica, de la qual seria director.
Valentín Alsina, fill de Joan, diputat al parlament de la Nova República Argentina. Governador de Buenos Aires. Va ser un dels principals impulsors del Codi Penal argentí.
Adolfo Alsina, nét de Joan Alsina. Governador de Buenos Aires i vicepresident de la República.

Vicent Lòpez i Planes (1785-1856)
Valencià, governador de Buenos Aires, amb exercici del Poder Executiu Nacional. Va ser l’autor de la lletra de l’himne nacional argentí.

Blai Parera i Moret (1776-1840)
Músic, emigrat a Buenos Aires procedent de Mataró, el 1793. Va musicar la lletra de l’himne nacional argentí.

Felip Sentenach (-1812)
Ideòleg i gestor de la reconquesta de Buenos Aires als anglesos. Després de la Revolució de Maig va posar els fonaments pedagògics l’Escola Militar de Matemàtiques, creada per Belgrano que va dirigir fins que va morir l’any 1812.

Els Llavallol
Jaume Llavallol i Riu, (1760-1838) comerciant català establert al Riu de la Plata. Capità de la Tercera Compañía de Miñones catalans que participà en la defensa contra l’intent d’invasió anglesa. El seu fill, Felipe Llavallol (1802-1874) va ser governador de Buenos Aires, ministre d’Hisenda, president de la Borsa i de la Sociedad del Camino de Hierro de Buenos Aires, primer ferrocarril argentí. En nom seu es va fundar el poble (avui ciutat) de Llavallol.

Els Minyons ( Compañía de Miñones catalanes)
Companyia de 146 homes finançada per Miquel Antoni Vilardebó i comandada per Rafael Bofarull, Josep Grau, Cristòfol Salvanyac i Jaume Ferrer que vingué de Montevideo per unir-se a les tropes que defensaven Buenos Aires. Van tenir un paper molt destacat en les operacions militars que van significar la derrota anglesa. Es fusionaren amb els Voluntaris Urbans Catalans, que contribuirien novament a la defensa de Buenos Aires. Entre els oficials figuraven Joan Larreu i Domènec Matheu, que com hem vist van tenir un paper importantíssim en la lluita per la independència.

ALGUNS EXEMPLES D’ACTIVITATS DEL BICENTENARI


ACTES QUE ASSUMEIX LA COMISSIÓ ARGENTINO CATALANA COM A PROPIS

· Gran exposició sobre la participació catalana en el naixement i la consolidació de l’Argentina independent.
· Realització d’una escultura commemorativa: “Catalunya a la independència d’Argentina” per ser exposada tant a Catalunya com a Argentina
· Difusió dels coneixements que ja tenim sobre el paper dels catalans en la independència argentina, en forma d’un llibret de 80-100 pàgines i un DVD
· Reedició de la traducció catalana del gran clàssic argentí Martín Fierro.
· Producció i estrena d’un documental en règim de coproducció que narri el viatge, l’establiment i la participació d’algun personatge català en la Revolució de Maig.

ACTES DE COMMEMORACIÓ HISTÒRICA
Actes d’homenatge i de divulgació de la participació catalana en la independència i la història de la República Argentina.
· Cicles de conferències sobre el Bicentenari (intercanvi de conferenciants argentins i catalans a una banda i altra de l’Atlàntic).
· Actes de reivindicació de la memòria històrica: homenatges, monuments, plaques, etc. a personatges que han estat injustament oblidats (per exemple, Felip Sentenach…)
· Cicle de cinema documental històric (pel·lícules argentines i catalanes).
· Premi d’assaig històric: “Causes i conseqüències de l’emigració catalana 1700-1800”.

ACTES DE CAIRE CULTURAL
Activitats que tenen com a objectiu potenciar el coneixement mutu entre les cultures catalana i argentina.
· Certamen literari de novel·la històrica amb edició a tots dos països.
· Prèviament, es convocaria un concurs de guions que amplificaria el ressò.
· Edició d’un llibre blanc dels catalans a l’Argentina
· “Festival de teatre Margarida Xirgu” de teatre català a l’Argentina i argentí a Catalunya.
· Llibre de fotografies sobre la presència catalana (cognoms, edificis, cafès, etc.) en les ciutats argentines.
· Concursos d’escriptura a les escoles argentines i catalanes. Els 10 guanyadors de cada país podrien viatjar a l’altre país i fer xerrades a les escoles.
· I un llarg etcètera de les propostes de les entitats i persones que s’adhereixin a aquesta Comissió.

ACTESDE CAIRE LÚDIC
Activitats que facilitin el coneixement del país als col·lectius nouvinguts tant a l’Argentina com a Catalunya i, per tant, reforcin els mecanismes d’integració i solidaritat.
· Copa Bicentenari entre 4 equips argentins i Quatre catalans de les diverses disciplines esportives: futbol, bàsquet, hoquei, etc.
· Turisme cultural: rutes històriques, visites culturals.
· Festes d’intercanvi amb música, gastronomia, jocs dels respectius països.
ENTITATS PROMOTORES DEL BICENTENARI

COORDINADORA D’ENTITATS ARGENTINES A CATALUNYA
La Coordinadora d’Entitats Argentines a Catalunya va resoldre en la seva assemblea ordinària del 2007 la promoció de la Comissió Argentino Catalana d’Homenatge al Bicentenari de la Independència de la República Argentina. La CEACat coordina a la majoria d’associacions argentines de Catalunya i es fundadora de la Coordinadora estatal.
Esta formada per:
1 Ass. Argentina d’Acció i Participació
2 Associació Buenos Aires
3 Associació Cultural Argentina de Manresa
4 Associació Multicultural del Maresme
5 Casa de Mendoza en Espanya
6 Casal Argentí a Barcelona
7 Casal Argentí-Catalá. Vendrell- Baix Penedès
8 Casal Argentí de Salou
9 Casal Argentino del Maresme
10 Casal d'Amistat i cultura Argentí-Catalá de Girona
11 Rosario Central en Catalunya
12 Centro Argentino de Catalunya per a la Integració
13 Espai de Trobada Argentino a Catalunya
14 Federació de Entitats Argentines en Catalunya - Punto Ar.
15 Ass. italoargentins en Catalunya
16 XARXA ArgenCat
17 ASOCIACIÓN CULTURAL SUD
18 Ass. de Metges Argentins a Espanya
19 Penya Taladro Europeu.
20 Penya River Plate de Barcelona.
21 Casa dels Treballadors Argentins de Mataró.
22 Casal Argentí de Tarragona.
23 Costums Argentines de Sant Sadurní d’Anoia.
24 Casa Martin Fierro de Terrassa

DECLARACIO DE LA COORDINADORA D’ENTITATS ARGENTINES DE CATALUNYA
La Coordinadora d'Entitats Argentines a Catalunya CEACat és una ORGANITZACIÓ QUE TREBALLA EN XARXA, amb l’objectiu de ser un nexe entre els Argentins que resideixen a Catalunya, que integren la Província 25 i la República Argentina i afavorir la participació de la nostra comunitat en la societat catalana.
És un nou intent de comunicació i organització del col·lectiu de ciutadans i associacions d’argentins, que pretén evitar les estructures associatives jerarquitzades tradicionals que gairebé sense excepció, conclouen en la concentració de les decisions en molt poques mans. La seva finalitat és crear llaços de política associativa, culturals, socials, solidaris així com promoure iniciatives i intercanvis. Emmarcada la seva activitat en la Declaració Universal dels Drets Humans, és una Entitat d’integració voluntària, formada per associacions, que decideix i actua per consens. Defensa els drets i informa de les obligacions dels Argentins residents als quals representa, en aquelles qüestions sobre les quals hagi consens explícit per part de les entitats Coordinades. Unifica criteris de les Entitats Argentines que la componen referent a qüestions socials, econòmiques, culturals i polítiques tant a Catalunya, com a l’Argentina i actua amb total independència de qualsevol partit polític català o argentí, confessió religiosa o opció sindical.
La CEAEE CAT treballarà per a facilitar la participació dels argentins en la societat catalana, a través de les entitats constituïdes per la nostra comunitat.
FUNDACIÓ D’ESTUDIS HISTÒRICS DE CATALUNYA (FEHC)
Fundació benèfica de tipus cultural inscrita amb el número 1945 del Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. Els seus objectius fundacionals són:
1. La recuperació del patrimoni històric (documental i monumental) i del pensament filosòfic de Catalunya mitjançant la promoció de la recerca i la conservació.
2. La divulgació de l’existència d’aquest patrimoni.
Per tal d’assolir els seus objectius la FEHC ha establert tres línies d’actuació:
1. Incentivació de la recerca. Especialment, d’aquells aspectes més desconeguts, tergiversats o oblidats de la nostra història.
2. Difusió: mitjançant la nostra web, conferències, simposis, taules rodones, actes commemoratius, rutes, cinefòrums.
3. Formació: cursets i tallers oberts a tothom.