|
|
|
|
| | LES PARAULES I LA REALITAT
Per Diego Arcos
La epidèmia de correcció política sembla ser un efecte col·lateral de la globalització, o senzillament es tracta de l’antiga i coneguda hipocresia pura i dura.
En el cas de la meva historia personal es tracta de les paraules al voltant de la immigració.
Ara jo seria un nouvingut, però resulta que farà vint anys que ho soc... es a dir que seria un vell nouvingut..
O també puc ser una persona d’origen estranger... però resulta que si parlem d’origen, jo soc argentì, donat que el meu origen es la República Argentina.
I l’origen de la meva condició d’immigrant es el resultat de la misèria de l’Argentina, un dels països mes rics del mon i amb mes pobresa, gracies a la conxorxa de politics corruptes i empresaris delinqüents.
I ho soc. Soc immigrant.
Resulta que hi ha persones que proposen i societats que accepten que si canviem el lèxic, la realitat canviarà.
I això es UNA MENTIDA.
Hi ha una tonteria generalitzada amb el llenguatge sexista.
Han disminuït les agressions per raó sexual? NO!!!!
Hi ha una xerrameca sobre les paraules al voltant de la immigració. Ha disminuït la injustícia i crueltat de la política d’estrangeria i el racisme? NO!!!
NO li carreguem al llenguatge les mancances, febleses i injustícies de la nostra societat .
El llenguatge ha d’expressar el que sentim ho el que pensem. A vegades ha de ser respectuós i d’altres no.
Però la forma en que ens expressem no resoldrà els problemes històrics i aquestos no desapareixeran perquè els nombrem d’una altre manera.
Per mes que li doneu voltes i que utilitzeu els mes recargolats estils de comunicació, jo no deixaré de ser allò que soc: un argenti a Catalunya, un immigrant per opció obligada i un català per decisió personal i subjectiva.
JO SOC UN IMMIGRANT I HO SOC AMB ORGULL
Soc immigrant i ho serè fins que em mori. Els meus fills, els dos nascuts fa vint i un anys a l’Argentina ho son. La Lucia, nascuda a Catalunya fa dos anys també esta influïda per la migració de la seva família. Ella parlarà català i argenti. No pas espanyol.
Vaig decidir migrar amb la meva família, perquè no estava disposat a patir passivament la misèria que l’ imperialisme i la corrupció ens van imposar als argentins.
I estic molt satisfet i orgullós d’haver pres aquesta decisió i mes encara d’haver-me en sortit en el meu projecte migratori. I ho he fet amb sacrificis, esforç, molts patiments i pèrdues.
I hem guanyat. El meu projecte migratori i el de la meva família ha estat un èxit.
Per això estic orgullós. Es una victòria guanyada amb la lluita personal i grupal.
Doncs per que hauria d’amagar la meva condició de migrant? Per la vergonya que senten els d’aquí davant de la injustícia de la estrangeria i el racisme? Ho sento, però es el problema dels que assumeixen aquesta política com a pròpia. No es pas meu el problema.
La migració ha marcat tota la meva vida i la dels meus fills. Els meus nets recordaran que la seva família es de l’Argentina.
I volen que jo no ho digui? Que ho amagui?
La única vergonya vinculada amb la meva historia es la que ens fan patir els opressors. No es pas la migració el problema a resoldre. . . ni a amagar.
JO SOC UN IMMIGRANT i no deixaré de dir-ho amb orgull i satisfacció.
Diego Arcos
Barcelona Maig de 2009.
| |
|
|
|
|
|
|
|
