VERSIO EN CATALA

LA RONDALLA DEL “BOLUDO”
Es conta que en una ciutat de l'interior de l’Argentina, un grup de persones es divertien amb el “boludo” del poble, un pobre infeliç de poca intel·ligència, que vivia fent petits manats i almoines. Diàriament alguns homes cridaven al “boludo” al Bar on es reunien i li oferien escollir entre dues monedes: una de grandària gran de 40 reals i altra de menor grandària, però de 200 reals. Ell sempre agafava la més gran i menys valuosa, el que era motiu de rialles per a tots.

Un dia, algú que observava al grup divertir-se amb l'innocent home, li va cridar a part i li va preguntar si encara no havia percebut que la moneda de major grandària valia menys i aquest li va respondre:
Ho sé, no sóc tan “boludo”, val cinc vegades menys, però el dia que esculli l'altra, el joc s’haura acabat i no guanyaré més la meva moneda.

Aquesta història podria concloure aquí, com un simple acudit, però es poden treure diverses conclusions:
- La primera: Qui sembla *boludo, no sempre ho és.
- La segona: Quins eren els veritables “boludos” de la història?
- La tercera: Una ambició desmesurada pot acabar tallant la teva font d'ingressos. Però la conclusió més interessant és: podem estar bé, tot i que els altres no tinguin una bona opinió sobre nosaltres mateixos. Per tant, el que importa no és el que pensen de nosaltres, sinó el que un pensa de si mateix. "El veritable home intel·ligent és el qual aparenta ser “boludo”, davant d'un “boludo” que aparenta ser intel·ligent"

Traducció de Diego Arcos mitjançat www.internostrum.com
Aclariments per a catalans:
BOLUDO /A es un mot que esdevé de les tradicions guerrers dels Puelches, una de les tribus de la Pampa. En les seves complexes formacions de combat, es castigava al combatent que en la lluita no arribava a matar un enemic, traint-li el cavall i la llança, i se li assignava la vergonyant tasca de rematar els ferits amb una bola de pedra arrodonida , lligada a una corda de pell de poltre: la macana.
D’allí va esdevenir un mot comú per designar les persones de poques llums. Com insult no es molt definit, depèn del to en que se l’utilitzi: Dir-li a un argenti: QUE HACES BOLUDO com una salutació es normal, especialment entre els joves, però dir-li !QUE HACES, BOLUDO¡¡¡ a viva veu, es una interrogació agressiva.


LA FÁBULA DEL BOLUDO

Se cuenta que en una ciudad del interior, un grupo de personas sedivertian con el boludo del pueblo, un pobre infeliz de poca inteligencia, que vivía haciendo pequeños mandados y limosnas.Diariamente algunos hombres llamaban al boludo al bar donde se reunían y le ofrecían escoger entre dos monedas: una de tamaño grande de 40 reales y otra de menor tamaño, pero de 200 reales. Él siempre cogía la más grande y menos valiosa, lo que era motivo de risas para todos.
Un día, alguien que observaba al grupo divertirse con el inocente hombre, le llamó aparte y le preguntó si todavía no había percibido que la moneda de mayor tamaño valía menos y este le respondió: Lo sé, no soy tan boludo, vale cinco veces menos, pero el día que escoja la otra, el jueguito acaba y no voy a ganar más mi moneda.
Esta historia podría concluir aquí, como un simple chiste, pero se pueden sacar varias conclusiones:
- La primera: Quien parece boludo, no siempre lo es.
- La segunda: ¿Cuáles eran los verdaderos boludos de la historia?
- La tercera: Una ambición desmedida puede acabar cortando tu fuente de ingresos. Pero la conclusión más interesante es: podemos estar bien, aun cuando los otros no tengan una buena opinión sobre nosotros mismos. Por lo tanto, lo que importa no es lo que piensan de nosotros, sino lo que uno piensa de sí mismo."El verdadero hombre inteligente es el que aparenta ser boludo, delante de un boludo que aparenta ser inteligente"